Retrau mon senyor sent Jacme, que fe sens obres morta és: aquesta paraula volc Nostre Senyor complir en los nostres feits: e jassia que la fe senses les obres no valla re, quan abdues són ajustades, fan fruit: lo qual Déu vol reebre en la sua mansió. E ja fos açò que el començament de la nostra naixença fos bo, en les obres nostres havia mester mellorament: no per tal que la fe no fos en nós de creure nostre creador, e les sues obres, e a la sua mare pregar, que pregàs per nós al seu fill que ens perdonàs lo tort que li teníem. On de la fe que nós havíem nos aduix a la vera salut. E quant nostre Senyor Jesucrist que sap totes coses, sabia que la nostra vida s'allongaria tant que faríem ajustament de bones obres ab la fe que nós havíem, faïa'ns tanta de gràcia e de mercè, que, per pecadors que nós fóssem, de pecats mortals ni de venials, no volc que nos preséssem honta ne dan que vergonya en poguéssem haver en cort ne en altre lloc; no volc, encara, que moríssem tro açò haguéssem complit.
(...)
(...)
566
E a en tant, per alguns dies, com nós haguéssem en cor d'anar a Poblet, e de servir la Mare de Déu en aquell llogar de Poblet, e fóssem ja partits d'Algezira, e fóssem en València, a nós cresqué la malaltia: e plac a Nostre Senyor que no complissem lo dit viatge que fer volíem...
E aquí en València l'any de M.CC.LXXVI.VI. Kalendas Agusti, lo noble En Jacme, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, comte de Barcelona e d'Urgell, e senyor de Montpeller, passà d'aquest segle: Cujus anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace.
E aquí en València l'any de M.CC.LXXVI.VI. Kalendas Agusti, lo noble En Jacme, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, comte de Barcelona e d'Urgell, e senyor de Montpeller, passà d'aquest segle: Cujus anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace.
Amén
