— ¿Què s'ha esdevingut de nou, Sòcrates, que has deixat les teves converses del Liceu i passes l'estona aquí prop del pòrtic del Basileu? No deus pas tenir cap plet davant del Basileu, com jo tinc.
— Els atenesos no en diuen un plet, Eutífron, sinó més aviat una causa criminal.
— ¿Què dius? ¿Algú ha emprès una causa criminal contra tu? Ja que no puc creure que tu l'hagis empresa contra un altre.
— No, certament.
— ¿Un altre, doncs, contra tu?
— Ben cert.
— ¿I qui és?
— Gairebé ni el conec jo mateix, Eutífron. Segurament això deu ser perquè és jove i sense anomenada. Li diuen, em penso, Meletos; i és del demos Piteu. Potser tens present algun Meletos d'aquest demos, amb cabell llarg i estirat, barba mal crescuda i nas corb.
— No el tinc present, Sòcrates. ¿Però quina causa criminal et posa?
(...)
— (...) En canvi, jo veig que tu estàs segur de saber bé què és pietat i què no ho és. Digues-m'ho, doncs, excel·lent amic, i no m'ocultis el teu parer.
— Una altra vegada, Sòcrates; ara he d'anar en un altre lloc: ja és hora de partir.
— ¿Què fas, mon car amic? Em fas desprendre de la gran esperança que tenia d'esdevenir savi amb tu respecte a la pietat, i de desfer-me de l'acusació de Meletos, demostrant-li que havia esdevingut, gràcies a Eutífron, entès en les coses divines, i que mai més no improvisaria per ignorància ni innovaria en aquestes matèries, i que d'ara endavant portaria una vida millor.
— Els atenesos no en diuen un plet, Eutífron, sinó més aviat una causa criminal.
— ¿Què dius? ¿Algú ha emprès una causa criminal contra tu? Ja que no puc creure que tu l'hagis empresa contra un altre.
— No, certament.
— ¿Un altre, doncs, contra tu?
— Ben cert.
— ¿I qui és?
— Gairebé ni el conec jo mateix, Eutífron. Segurament això deu ser perquè és jove i sense anomenada. Li diuen, em penso, Meletos; i és del demos Piteu. Potser tens present algun Meletos d'aquest demos, amb cabell llarg i estirat, barba mal crescuda i nas corb.
— No el tinc present, Sòcrates. ¿Però quina causa criminal et posa?
(...)
— (...) En canvi, jo veig que tu estàs segur de saber bé què és pietat i què no ho és. Digues-m'ho, doncs, excel·lent amic, i no m'ocultis el teu parer.
— Una altra vegada, Sòcrates; ara he d'anar en un altre lloc: ja és hora de partir.
— ¿Què fas, mon car amic? Em fas desprendre de la gran esperança que tenia d'esdevenir savi amb tu respecte a la pietat, i de desfer-me de l'acusació de Meletos, demostrant-li que havia esdevingut, gràcies a Eutífron, entès en les coses divines, i que mai més no improvisaria per ignorància ni innovaria en aquestes matèries, i que d'ara endavant portaria una vida millor.
