dijous, 10 d’abril del 2008

Llorenç Villalonga. Mort de dama (1931)

Introducció

El barri és venerable, noble i silenciós, amb carrers estrets i cases amples, que semblen deshabitades. Entre les volades dels casals, el cel fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L'herba creix entre les juntes de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, remors de campanes.

Pel barri, no hi passa ningú.

(...)

Capítol I

Un retrat amb quatre dades genealògiques

Aquell dia. Dona Obdúlia Montcada, viuda de Bearn, comprengué que es movia.


(...)

A Barcelona, la Violeta recorria febrilment les botigues i es comprava un dol apoteòsic. A Palma, dins un saló de ca la baronessa --saló de rebre condols, amb les persianes tancades i totes les cortines corregudes--, Dona Maria Antònia Bern, Dona Maria Gradolí i Na Remei Huguet pensaven totes tres el mateix:
--Ens ha perdut l'ésser massa decents.