diumenge, 28 de desembre del 2008

Fiodor Dostoievski. Crim i càstig (1866)


Un dia extremadament xafogós de començaments del mes de juliol, a l'hora foscant, un jove sortia de la seva cambra de rellogat del carreró de S... i, ja a fora, s'encaminava lentament, com no acabant-se de decidir, cap al pont de K...


[...]


Però ací comença ja una nova història, la història de la renovació lenta d'un home, la història de la seva regeneració progressiva, del seu pas gradual d'un món a un altre, a una realitat fins aleshores completament inconeguda. Això podria ésser la matèria d'una altra narració, però aquesta està acabada.


FI

(Prestuplenie i nakazanie. Traducció directa del rus d'Andreu Nin, 1929)