dijous, 4 de desembre del 2008

Llorenç Villalonga. Bearn (1961)

Sota la influència de Faust

Suposat que mai no arribaré a venir a Bearn, et diré que es tracta d'una possessió de muntanya situada prop d'un llogarret d'unes quatre-centes ànimes que s'anomena, també, Bearn. S'ignora si la possessió prengué el nom del poble o si fou el poble que rebé el nom de la finca.


[...]


Record, com si fos ara, el to de les seves paraules.
—L'existència de Vossa Mercè ha estat bella, malgrat els seus errors. Demani contritament perdó...
—Mira —interrompé incorporant-se—, m'acús d'haver tengut enveja d'en Jacob Collere.
Vacil·là i el vaig sostenir. Era mort.