divendres, 7 de març del 2008

Dante Alighieri. Divina Comèdia (1307)

A la meitat del camí de la vida

em vaig trobar dins d'una selva obscura,

perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era

una selva salvatge, i aspra i forta

que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort.

I per parlar del bé que hi vaig trobar,

diré també altres coses que hi vaig veure.



(...)



Ací la fantasia fou vençuda;

i em feia girar ja el desig i la voluntat,

com la roda uniformement moguda,


l'amor que mou el sol i les estrelles.