És molt fàcil assenyalar alguns dels nostres judicis quotidians, la veritat dels quals concerneix, sens dubte l’ètica. Sempre que diem, «en tal és un bon home», o «aquell individu és un bergant»; sempre que preguntem, «¿què hauria de fer?», «¿és erroni que faci això?»; sempre que aventurem observacions com «la temprança és una virtut i l’embriaguesa un vici», li correspon indubtablement a l’ètica discutir qüestions i afirmacions semblants i argüir quina és la resposta vertadera quan preguntem què és correcte de fer, i raonar per què pensem que allò que declarem del caràcter de les persones o de la moralitat de les accions és vertader o fals. En la gran majoria dels casos quan fem declaracions que enclouen algun dels termes «virtut», «vici», «deure», «correcte», «hauria de», «bo», «dolent», emetem judicis ètics, i si desitgem discutir la seva veritat discutirem un tema ètic.
divendres, 7 de març del 2008
George Edward Moore. Principia Ethica (1903)
