Ja havien tocat les onze al rellotge de cucut del menjador. Jorge va tancar el volum de Louis Figuier que havia estat fullejant vagarosament, estirat a la vella voltaire de cuiro fosc; va badallar i va dir:
-¿No et vas a vestir, Luísa?
-De seguida.
S'havia quedat asseguda a taula llegint el Diário de Notícias, amb la bata de cotó negre que tenia per estar per casa, de rivets brodats i grans botons de nacre; la cabellera rossa, una mica despentinada i com resseca de l'escalfor del coixí, la duia cargolada, recollida al capdamunt del cap, que era petit i de perfil graciós; la seva pell tenia la blancor tendra i làctia de les rosses; s'acariciava l'orella amb el colze arrepenjat a la taula, i, amb el moviment lent i suau dels dits, dos anells de robins molt menuts li feien centellejos escarlates.
