dijous, 6 de març del 2008

Karl R. Popper. La lògica de la investigació científica (1959)

L'home de ciència, tant el teòric com l'experimental, proposa enunciats, o sistemes d'enunciats, i els contrasta pas a pas. En particular, en el camp de les ciències empíriques, construeix hipòtesis, o sistemes de teories, i les contrasta amb l'experiència mitjançant l'observació i l'experimentació.

Penso que la tasca de la lògica de la investigació científica, o lògica del coneixement, és la de proporcionar una anàlisi lògica d'aquest procediment, és a dir, la d'analitzar el mètode de les ciències empíriques.

Però, ¿quins són aquests "mètodes de les ciències empíriques"? ¿I què entenem per "ciència empírica"?

(...)

La ciència no persegueix mai el fi il·lusori de fer que les seves respostes siguin definitives, ni tan sols probables. Tot al contrari, el seu avenç s'encamina cap a una meta infinita i, tanmateix, aconseguible: la de descobrir incessantment problemes nous, més profunds i més generals, i de sotmetre les nostres respostes, sempre provisionals, a contrastacions constantment renovades i cada vegada més rigoroses.