dijous, 6 de març del 2008

Nicolau Maquiavel. El Príncep (1513)

1. De quantes menes són els principats i com s'adquireixen

Tots els estats, tots els dominis que han tingut i tenen sobirania damunt dels homes, han estat i són o repúbliques o principats. Els principats o són hereditaris, en els quals els avantpassats del seu senyor n'han estat prínceps de molt temps ença, o són nous. Els nous, o són totalment nous, com ho fou Milà per a Francesco Sforza o són com membres afegits a l'estat hereditari del príncep que els adquireix, com és el reialme de Nàpols per al rei d'Espanya. Aquests dominis així adquirits o estan avesats a viure sotmesos a un príncep o acostumats a ésser lliures; i es guanyen o amb les armes alienes o amb les pròpies, o amb l'ajuda de la fortuna o de la virtut.

(...)

26. Exhortació a prendre Itàlia i a alliberar-la dels bàrbars

(...)

No he de passar per alt, doncs, aquesta ocasió per tal que Itàlia, després de tant de temps, vegi sorgir un redemptor seu. (...) Que la vostra il·lustre casa, doncs, faci seu aquest afer, amb el mateix ànim i amb la mateixa esperança amb què es fan pròpies les causes justes, a fi que, sota la seva ensenya, aquesta pàtria en surti ennoblida i, sota els seus auspicis, s'acompleixi la sentència de Petrarca, quan digué:

Virtut contra furor
Virtù contro a furore
Prendrà les armes, el combat serà curt,
prenderà l'armi, e fia el combatter corto,
Perquè l'antic valor
che l'antico valore
Als cors itàlics no és encara mort.
nelli italici cor non è ancor morto.
Italia mia, ben che'l parlar dia indarno
(CXXVIII), Vi, 93-96