diumenge, 9 de març del 2008

Plató. Apologia de Sòcrates (segle IV aC)

Ciutadans d'Atenes! No sé en quina mesura heu estat impressionats pel que us han dit els meus acusadors. val a dir que jo mateix, en escoltar les seves paraules, he estat a punt de no reconèixer-m'hi: tan persuasivament han parlat.

No obstant això, de veritat, per dir-ho clar i net, no han dit res. Sobretot m´ha sobtat una de les nombroses mentides que han engegat, aquella en què deien que calia que vosaltres anéssiu amb compte de no deixar-vos enganyar per mi, que, segons el seu parer, sóc hàbil a parlar.

Això em sembla el súmmum del desvergonyiment, ja que no tenen vergonya de ser contradits per mi amb la realitat, quan es faci palès que no sóc gens ni mica hàbil a parlar. Naturalment, si no és que consideren hàbil a parlar el qui diu la veritat. Si així ho entenen, estaria d'acord que sóc un orador, però no segons el seu criteri. De fet els acusadors, com us dic, no han dit bo i res de verídic; de mi, en canvi, escoltareu tota la veritat.


(...)


Però ja és l'hora d'anar-nos-en: jo a morir, vosaltres a viure.

Qui de nosaltres emprèn un camí millor? Això només ho sap el déu.